La rehabilitació energètica d’un habitatge és una despesa o una inversió? Sembla obvi que la resposta correcta seria referir-nos a la rehabilitació energètica com una inversió. I serveixi com a argument que, segons publicava El Periódico de Catalunya, la rehabilitació energètica dels edificis permet estalviar fins a un 79% en el rebut d’un habitatge, xifrant l’estalvi en el rebut de la llum en 1000€.
Segons el mateix article, el cost anual de l’energia per a un habitatge de 80 metres quadrats a Catalunya oscil·la entre els 600 i els 3000€ depenent de la zona climàtica. Una despesa mitjana que podria reduir-se en un 40% aïllant tèrmicament parets, sostres i/o cobertes mitjançant l’insuflat o el projectat de cel·lulosa.
I ens hem deixat intencionadament forquilles de despesa inferiors a una qualificació energètica D, però és que segons publiquen a Energy News, «menys del 5% dels edificis existents s’han construït amb criteris d’estalvi i eficiència energètica«.
Dades que, per elles mateixes, no només dissipen el dubte que ens plantejàvem a l’inici sinó que aprofundeixen en l’interès i benefici econòmic que hi ha darrere de cada actuació destinada a la millora de l’eficiència energètica. Tal com expliquen en l’article d’Energy News, «els edificis són responsables de més del 31% del consum d’energia final» del país.
La rehabilitació energètica, subvencionada:
Perquè es tracta no només d’un objectiu personal o domèstic, també de país. Com assenyala l’enginyer Jordi Pascual en una entrevista aEl Periódico de Catalunya, «la rehabilitació energètica suposa un benefici comú«. És coherent, per tant, que existeixin línies d’ajuda i subvencions públiques per millorar l’eficiència energètica.
Ajudes que s’articulen entorn del Programa d’Ajudes per a la Rehabilitació Energètica d’Edificis Existents (PAREER-CRECE), entre els objectius dels quals està «contribuir a aconseguir els objectius establerts en la Directiva 2012/27/UE relativa a l’eficiència energètica i en el Pla d’Acció 2014-2020«.
Entre les tipologies d’actuació subvencionables està la millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica, és a dir, la millora de l’aïllament tèrmic.
Aïllants naturals per a una rehabilitació energètica
Qualsevol excusa és bona, doncs, per millorar l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica. Per exemple, pintar. Almenys si optem per la cel·lulosa i el mètode d’insuflat en parets des de l’interior. Perquè sense obra i en un només dia, el seu habitatge haurà millorat la qualificació energètica, protegint-lo contra el fred, la calor i el soroll. Si es tracta d’una reforma o rehabilitació integral, el mètode del projectat és ideal.
Però si, a part de l’objectiu principal, la rehabilitació energètica, volem també que sigui sostenible, les opcions passen per l’ús d’aïllants naturals com la cel·lulosa.
En qualsevol cas, si estàs pensant a estalviar energia, a pagar menys per la calefacció, a protegir casa teva contra el fred, la calor i el soroll, no dubtis a contactar amb nosaltres. Sense compromís, és clar!
[vcex_button url="https://aistercel.projects.com.ar/aislar-termicamente-tu-casa-con-aistercel/" title="Aistercel" style="graphical" align="left" color="black" size="small" target="self" rel="none"]Contacta[/vcex_button]
